top of page

Què ha de saber l'escola?

Les característiques de l'alumnat nouvingut

1. El nivell d'escolarització

Els nivells educatius dels alumnes nouvinguts varien segons el país d’origen, la classe social, el nivell cultural dels pares...

Serà molt diferent un alumne que arribi d'un país de la Unió Europea o d'Estats Units a un alumne que arribi del Pakistan o l'Índia.

Dependrà molt de la zona d'on provingui (zona rural o urbana) i el nivell sociocultural dels pares. Per això és important valorar tant la llengua en què ha estat escolaritzat com el nivell i la qualitat de l'ensenyament que ha rebut, tot i que sigui difícil de valorar. 

​

Globalment, podem classificar l’alumnat en aquests grups:

 

  1. Escolaritzat en llengua castellana (sud-americans i espanyols).

  2. Escolaritzat en alguna llengua romànica diferent de la castellana (gitanos, romanesos, portuguesos, francesos, italians...). 

  3. Escolaritzat en una llengua no romànica amb escriptura llatina (alemanys, anglesos, etc.).

  4. Escolaritzat en una llengua amb escriptura alfabètica no llatina, però que coneix alguna llengua no romànica amb alfabet llatí (per exemple, russos que saben anglès o alemany).

  5. Escolaritzat en una llengua amb escriptura alfabètica, però sense coneixements de l’alfabet llatí (àrabs, russos, pakistanesos)

  6. Escolaritzat en una llengua amb escriptura logogràfica, però que té coneixements de llengua fonètica i de l’alfabet llatí (xinesos amb coneixement escrit de l’anglès).

  7. Escolaritzat en una llengua amb escriptura logogràfica i sense coneixements de l’alfabet llatí (xinesos, coreans, etc. que només coneixen la seva llengua materna).

  8. Alumnat no escolaritzat que no coneix cap llengua romànica.

​

​

2. Les diferències culturals 

La cultura és la manera de viure d’una societat o d’un grup de persones. Inclou costums, aficions, cuina, moda, creences, celebracions, llengües, etc.

 

Tipus de cultura

És molt important la cultura tradicional: els rituals religiosos, les cançons específiques que es canten quan se celebren o commemoren fets i dates importants, els menjars que passen d’una generació a l’altra i la filosofia de vida que es transmet de pares a fills.

 

Al nostre país hi ha una gran varietat de persones que han vingut d’altres bandes del món i han portat la seva cultura, i per aquest motiu som un país multicultural. Hem de treballar per educar els nostres joves en el respecte i en la interculturalitat.

​

​​

 La religió

Al món la majoria de la població té una religió, que implica tot un seguit de creences sobre l’existència i la mort.

 

  • Els musulmans, els cristians, els jueus i els sikhs creuen en un sol déu.

  • Els hindús tenen molts déus que són omnipresents a través de Brahma.

  • Els budistes no creuen en cap déu, segueixen unes normes i regles per aconseguir la felicitat eterna: el nirvana.

  • La majoria dels africans i dels sud-americans són devots de déus i esperits tradicionals, i també assisteixen a misses catòliques. 

 

La religió forma part de la història del món i de totes les cultures i, per tant, és important que quan eduquem en la interculturalitat treballem les semblances en valors i en principis bàsics per arribar a les diferències, que sempre són molt més formals que no pas les semblances.

3. Les diferències entre les llengües d'origen i el Català

Algunes diferències importants entre la llengua catalana i la llengua materna de l’alumnat són les següents:

 

L’ús de la majúscula i la minúscula

  • ÀRAB, XINÈS I URDÚ: no les diferencien.

 

El punt al final de l’oració

  • ÀRAB, BERBER I XINÈS: fan servir el punt, però no comencen l’oració següent en majúscula.

 

La utilització de l’article

En algunes llengües, com ara el romanès i el búlgar, els noms tenen formes diferents segons si són definits o indefinits, però no hi ha cap element «independent» similar als nostres articles.

  • XINÈS: marca el masculí i el femení amb una paraula.L’àrab té un article únic que no diferencia ni gènere ni nombre.

  • FUL I WÒLOF: tenen un determinant definit que pot funcionar com un article definit o un demostratiu. 

 

La flexió nominal: gènere i nombre

Nombre:

  • XINÈS I TAGAL: els elements nominals no es flexionen, i el plural es marca amb una partícula independent.

  • ÀRAB: hi ha tres nombres: singular, dual i plural.

  • SONINKE I WÒLOF: la flexió nominal de nombre es fa canviant sons, no afegint-hi morfemes.

  • SARAKOLE: el plural es forma amb la suma de sufixos a l’arrel en singular.

  • WÒLOF: té deu classes de noms, dues de les quals serveixen per indicar plurals.

 

Gènere:

Moltes llengües, com ara el soninke, el mandinga (o malinke) i el wòlof no tenen la distinció de gènere equivalent a la del català, tot i que tenen altres maneres de classificar els noms.

  • FUL: classifica els noms en una vintena de grups que no tenen res a veure amb els criteris de gènere.

  • XINÈS: també classifica els noms amb una paraula.

  • ÀRAB I BERBER: sí que tenen marca de gènere, però el gènere de cada nom no sempre és el

    mateix que el de la paraula corresponent en català.

  • RUS I UCRAÏNÈS: marquen tres gèneres: masculí, femení i neutre.

  • PANJABI: també té marca de gènere.

  • SARAKOLE: les paraules són neutres, i s’afegeixen les paraules mascle o femella al darrere per

    diferenciar els gèneres.

     

El verb: concordança, persona i nombre

  • XINÈS I TAGAL: són llengües sense marques de concordança.

  • XINÈS: no es conjuguen els verbs.

  • ÀRAB: fa la concordança amb el subjecte (nombre, gènere i persona), però de manera diferent de com es fa en català. 

  • UCRAÏNÈS: només hi ha tres temps verbals: present, passat i futur. I tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

 

Els numerals ​

  • FUL I WÒLOF: compten de cinc en cinc. Els cinc primers numerals són la base per formar-ne la resta. Per dir sis diuen «cinc i un», per dir vuit diuen «cinc i tres», etc.

​​

Les estructures sintàctiques

  • ÀRAB I BERBER: utilitzen l’estructura VSO.

  • XINÈS: l’estructura més habitual és SOV, però algunes vegades es fa servir SVO.

  • PANJABI, MANDINGA I SONINKE: tenen l’estructura SOV.

  • GAL·LÈS: es fa servir l’estructura VSO.

​​

La discriminació fonètica

  • ÀRAB: produeixen canvis segmentaris de /e/, /i/ i també de /o/ i /u/.

  • XINÈS: produeix un canvi de: /r/ i /l/; /b/ i /p/; /d/ i /t/; /g/ i /k/. També produeix canvis de pronunciació dels grups iu i ui; té greus dificultats amb la diferenciació dels sons /¢/, /b/ i /p/, i li costa pronunciar els grups consonàntics.

  • UCRAÏNÈS: té dificultats de pronunciar el so /r/ i el so /¢/.

​​

Estructures sil·làbiques

  • XINÈS: L’estructura sil·làbica és C V V (VC nasal).

​

​

​

bottom of page