top of page

Com s'aprèn una llengua estrangera?

Cummins (1979) va formular la hipòtesi d’interdependència lingüística, que proposa l’existència d’una competència lingüística general, que es pot vehicular en una llengua o en una altra. Per tant, el progrés en el domini de l’ús del llenguatge és general a totes les llengües: allò que s’aprengui en una llengua es pot transferir a una altra.

​

Hem de tenir present que els alumnes nouvinguts, per poc o nul coneixement que tinguin de la llengua catalana, ja són parlants d’una o més llengües. Així, s’haurà d’aprofitar aquest coneixement per ajudar-los a establir paral·lelismes i diferències entre ambdues llengües.

Per assolir el nivell dels companys autòctons, un alumne d’origen estranger necessita 4 anys en el millor dels casos. Però la majoria d’autors parlen de 7 a 10 anys. 

​

Etapes en l'adquisició d'una L2: 

​

Al llarg d’aquest procés l’alumne passa per diferents etapes, la durada de les quals pot ser diferent en cada cas.

  • ETAPA D'IMITACIÓ. L’alumne utilitza l’observació com a eina per establir paral·lelismes i lligams amb la seva llengua i amb la seva experiència lingüística.

Aqueta etapa es caracteritza pel silenci, que és necessari per realitzar el procés d’aprenentatge, conèixer la llengua i aconseguir seguretat per utilitzar-la.

​

  • ETAPA D'INTERLLENGUA. L’alumne fa produccions de la llengua en les que barreja construccions pròpies de la seva L1.

Aquesta etapa es caracteritza pels errors i dificultats de concordança, alteracions de l’estructura sintàctica, etc. No s’ha de considerar errors encara.  

​

  • ETAPA DE CONSOLIDACIÓ. L’alumne ja utilitza la nova llengua amb coneixement del significat.

Aquesta etapa es caracteritza pel discurs més ric i estructurat. Pot utilitzar la llengua de manera més creativa. És l’etapa més llarga, que acostuma a durar tota o gairebé tota la seva escolaritat. Per això, necessitarà suports.

 

La competència conversacional i la competència acadèmica 

​

Durant les etapes anteriors l’alumne anirà desenvolupant habilitats bàsiques de comunicació, però el fet d’estar a l’escola farà que comenci un aprenentatge lingüístic més específic, el del llenguatge acadèmic de les àrees.

Són dos aprenentatges que es fan en paral·lel i que es coneixen com la competència conversacional i la competència acadèmica. Aquests impliquen tot el professorat i totes les àrees curriculars.

 

Des que arriben s’inicia l’aprenentatge de la competència conversacional, amb situacions comunicatives molt lligades al context i a l’acció. Es fa necessari l’ús de tot tipus de referents (visuals, gestuals,...), per assegurar la comprensió. És esencial que proporcionar als alumnes un ambient acollidor que els proporcioni seguretat per aprendre la nova llengua.

​

La competència acadèmica s’inicia més tard, quan l’alumne ja té un nivell superior de la llengua i és capaç d’identificar objectes i situacions i participa en converses. És el momento en el que comença a realitzar activitats més contextualitzades en continguts del currículum.

​

Cal recalcar doncs, que l’alumnat nouvingut que s’incorpora tardanament al sistema educatiu no pot accedir a la competència acadèmica sense desenvolupar primer la competència conversacional.

​

​

​

​

​

​

​

Factors que intervenen en l'aprenentatge d'una L2

Variabilitat de llengües

Serà molt diferent el procés d'aprenentatge d'una L2 per a un alumne que parla una llengua romànica que per a un que parla una llengua no romànica. La distància que hi ha entre la L1 (llengua familiar) i la L2 determinarà la tipologia dels errors i la facilitat per aprendre. 

​

Les diferències individuals

  • L'EDAT: quan més jove és l'alumne, més possibilitats té d'assolir un bon nivell d'una nova llengua. 

  • LES APTITUDS D'APRENENTATGE: condicionarà si l'alumne té facilitat per identificar sons, funcions gramaticals i capacitat per relacionar estructures entres les llengües. 

  • LA MOTIVACIÓ: el desig d'aprendre la nova llengua és dels factors més importants. 

  • L'ACTITUD: serà condicionant si l'alumne té una actitud de rebuig o d'acceptació. 

  • LA PERSONALITAT: l'autoestima, l'empatia i la capacitat de relacionar-se influiran en gran mesura. 

  • L'ÚS D'ESTRATÈGIES PERSONALS: la manera amb la que cada persona organitza la informació, les tècniques que utilitza, la creativitat... La seva capacitat d'aprendre a aprendre. 

​

Oportunitats d'ús 

És determinant la oportunitat que l'alumne tingui d'utilitzar la llengua en el seu dia a dia de manera activa. L'escola és l'entorn on l'infant pot relacionar-se amb els seus iguals i amb altres parlants com els docents. 

​Són importants les rutines escolars, els jocs, els tallers, les simulacions de situacions, etc. 

​

bottom of page